Cova de Mura

Reserves a:

Breu història de la Cova de Mura

Diu que va ser descoberta cap a finals de s. XIX per un pagès que es va fixar en un ocell que tenia el niu dins una bardissa... Restes de marges sota la Cova, al torrent. Nom: s’ha dit de totes maneres: Mina, Mines, Cova, Coves. Per una qüestió de claredat ara en diem ‘Cova de Mura’.

Context geoespeleològic

Les coves a Sant Llorenç (a diferència de Montserrat) són horitzontals, planes. De més llarga a menys:

  • Cova del Manel: 788 m
  • Cova Simanya: 372 m
  • Cova-avenc del Picarol: 300 m
  • Cova de Mura: 180 m
  • Ànimes: 140 m
  • Triangle: 121 m
  • Òbtis i Pinasses: 100 m
  • Simanya Petita: 70 m (no hi posem avencs, però n’hi ha algun amb més recorregut)
  • Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí: 3,7 km)
  • Coves de Montserrat (o del Salnitre o de Collbató): més de 800 m
  • Cova d’en Cuberes (Conca de Dalt, Toralla i Serradell. Pallars Jussà): 13,5 km

Valors geològics i naturals i històrics

Els pocs espeleotemes petits que queden.

  • Aragonit plomós (flos ferri)
  • Escarabat endèmic: Troglocharinus kiesssenwetteri (també en algunes altres, poques, cavitats del massís i Montserrat...)
  • S’està convertint en una cavitat important per a la hivernada de ratapinyats (desembre-març, per això no hi ha visites). El més important el de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum), aquest any més de 70.

Jaciment: ibèric i romà. Només per les escasses restes superficials. A les cates per a les petites adaptacions no s’hi ha trobat res que contextualitzi la Cova.

Primera notícia històrica: Excursió col·lectiva a Sant Llorenç del Munt, Mura i coves dels encontorns (del 31 de maig al 2 de juny). Associació d’Excursions de Catalunya (separació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i que més tard va ser l’embrió del Centre Excursionista de Catalunya). El dia abans havien visitat Sant Llorenç del Munt, i les coves dels Drac, Santa Agnès, els Òbits i la Simanya (la cova del Manel encara no es deuria conèixer...).

2 de juny de 1879 ...

A las 5 sortiam de la explorada Cova y á dos quarts de set arrivávam á La Mata, ahont ferem nit. La espayosa casa esta va plena de collas de traballadors de Tarrassa y Sabadell que aprofitavan las dos diadas de festa pera sortir á esbargirse yen la inmensa llar ahont cuynavan, era bonich veurer formiguejar tanta gent y sentir tanta gatzara, A fora, la nit calmosa y la argentada lluna inspiravan pau y serenitat al esperit. Lo endemá, 2 de Juny, á las 6 del dematí nos dirigirem dret al poble de Mura, ahont arrivávam envers dos quarts de 9. Lo camí en extrem pintoresch passa primer entremitj d' espessos alsinars y després s' exten pedregós y accidentat per la roca viva. En una de las revoltas s'ens oferí una hermosa vista deIs Pyrineus, cobert en lo vessant espanyol d'una extraordinaria quantitat de neu. Poch pensavam que potser en aquella meteixa hora los estés atravessant ab prou pena y perill nostre delegat á Lourdes, lo Sr. Baró de Saint Saud. Mura es un poble rónech y que poch conté de notable, com no sian algunas noyas macas (la que'ns visitá mentres esmorsávam, filIa de la casa y de 8 anys d' edat,es verament una ponselleta de rosa], y lo ábside de la iglesia, de pur istil bisantí y que atribuhim al sigle XII. D' ell ne tragueren dibuixos, de conjunt y de detall, los Srs. Arabía, Canal y Arnet, fent també aquest últim un cróquis d' una típica entrada de carrer, En la iglesia se celebrava lo dia derrer de Maig ab missa major á tota orquesta y per aquest motiu no poguérem fernos cárrech del interior 'ab la detenció que'desitjavam, si be que per son aspecte no creyém que continga res que d' esmentar sia digne. , A dos quarts d' onze deixavam lo poble y a las onze entravam en las Baumas de Mura, quin propietari Sr Vila qu' ens espera va á la porta (puig la té tancada) nos serví de guia. Alló realment val la pena d' una descripció poética y entussiasta; al N. de la població, á la meytat de l' aspra pujada que conduheix: á la serra y camí de la Barata, s' obre la entrada, qu' es molt petita y no dona mostra de las colossals dimensions que te lo interior. Se baixa primer per uns grahons oberts en la roca y tot seguit se troban ja altíssimas naus, amplas galerías y poéticas cambras, adorna- das ab primorosas columnas, fantásticas estátuas (lo camell y lo cocodrill), y trasparentas cristallisacions: tot una -primavera sembla qu' hagi flot-it en aquellas baumas, Gelós n' está lo propietari y ab rahó, lo que no impedí qu' ens obsequies regalantnos alguns exemplars d' estalactitas, que figuran ja en nostre museo. La Ilargada de la cova, segons nos digué ell mateix, passa de 160 metros. A la una ne sortiam y desde allí nos dirigírem á La Barata, no ofe- rint ja res de notable la excursió com no sia la magnífica col-lecció de plantas, que degudament classificadas per los Srs. Arnet y Bofill, detallaré per separat. ...

1911: probablement la segona investigació documentada.

Excursió geològica i espeleològica a Mura i contorns. Domènec Palet i Barba

1934: Cova de Mura

Norbert Llopis Lladó. Estudi de les restes humanes. Des dels anys 20 fins als 50 obrien els masovers de la Vila. Dels 60 als 80: la pitjor època, zona de pedrera, extraccions. Al mercat dels diumenges a Sabadell s’hi venia ‘Aragonito de Mura’. Trossos d’espeleotemes decoren cases (interiors i exteriors), de Mura mateix també. 1962: l’aiguat la inunda. Moltes zones blanques i precises es van tenyir de color de terra pel fang. Cap a final dels 90 es va canviar la porta massissa per una amb reixes, per afavorir la presència de ratapinyats. Des de llavors, per la insistència del Centre Excursionista de Mura i l’Ajuntament es va posar un cadenat que s’ha anat mantenint fins ara. En aquella època s’havia de recollir la clau als establiments de Mura o al Centre d’Interpretació i es retornava... o no. Van ser els darrers anys amb agressions a les zones d’aragonit. D’espeleotemes ja no n’hi quedaven...

Des del 2005 s’hi fan visites guiades, per evitar més vandalismes i sobretot oferir una bona visita, ben documentada... Es van aturar el 2014 per temes de seguretat i amb la intenció de millorar-ne encara més l’experiència.

Durant aquests anys s’han fet:

  • Excavacions per evitar fer malbé el jaciment arqueològic a l’hora de col·locar els suports de les estructures projectades.
  • S’han posat petites passarel·les en zones de terreny inclinat que s’hi caminava molt malament.
  • Algun graó.
  • Baranes, sobretot per limitar la zona de visita i evitar danys a les formacions.
  • Il·luminació d’emergència a tot el recorregut. Amb control remot de la càrrega de les bateries.
  • Sondes de radó.
  • Sensors de temperatura i humitat. I s’han superat, que no ha estat poc, els tràmits burocràtics. El més important l’estudi d’impacte ambiental. El més surrealista l’autorització d’Urbanisme...

Darrera actualització: 05.11.2021 | 07:59